Fa poc d’un mes que a Cunit es va produir un canvi en el govern municipal, i al respecte es poden fer una sèrie de reflexions per tal d’informar a la ciutadania, de quina és la situació real de l’ajuntament del municipi, i quin era el “modus operandi” de l’antic equip de govern encapçalat per la senyoreta Alberich.
Primer de tot, confirmar els pitjors auguris que el senyor Arruga, actual regidor d’hisenda, ens havia pronosticat; l’ajuntament deu més de 15 milions d’euros en factures impagades, és a dir, serveis que empreses i autònoms han realitzat pel nostre ajuntament, durant la legislatura anterior, però que encara no s’han abonat.
Per on començar? La veritat que és difícil, doncs n'hi ha per triar i remenar. Començarem pels aires acondicionats, de diferents equipaments, que porten molt de temps sense funcionar, i que cap companyia vol venir a arreglar, doncs la fama del municipi com a mal pagador és la que és, i tot gràcies a la senyoreta Alberich.
Continuem per la situació de l’Espai Jove, a l’empresa concessionària del servei se li deuen quasi 700.000 euros; amb el Conservatori del Liceu es té un deute de poc més de 200.000 euros, i tot gràcies a la senyoreta Alberich.
Les agrupacions sardanistes de Catalunya, i sobretot les cobles, no volem venir a menys de 10 kilòmetres de Cunit, doncs, la senyoreta Alberich va contraure uns deutes amb més de 8 cobles sardanistes; la Festa Major de l’any passat, el 90% no s’ha pagat, i la senyoreta Alberich, continua fent demagògia baratíssima, passejant-se pel poble.
Quin és, o millor dit quin era, per sort del cunitencs i de les futures generacions, el mètode Alberich?, és a dir, el modus operandi d’aquesta persona, que malauradament va governar el poble tres anys i escaig, sense que ningú la votés? Per més inri, recordem que aquesta senyoreta no ha guanyat mai unes eleccions.
Les empreses concessionàries, tenien l’obligació contractual, i encara la tenen de donar el servei, públic, encara que l’ajuntament no pagui pel servei prestat, per això ens trobem amb els deutes que tenim, i que feien la senyora Alberich&Co? Doncs això, obligar a donar el servei, sense pagar es clar, i de cara a la galeria, de cara al poble, fer veure que tot funcionava amb normalitat, comèdia dell’arte, pura i dura.
M’agradaria poder posar una càmera o una gravadora perquè el poble i els ciutadans de Cunit, poguessin escoltar com venen els representats de les empreses concessionàries, i els de les entitats a les que encara se li deuen diners, i quines coses diuen de la manera amb la que van ser tractats, per part de l’antic equip de govern de la senyoreta Alberich.
Aquest era el mètode de la senyoreta Alberich, inflar una bola de neu fins al màxim possible, fins que rebentés, i desprès ella desfer-se de la seva responsabilitat.
Desgraciadament la senyoreta Alberich té un mèrit, quin? Haver convertit Cunit, en un miratge del pitjor panorama que ens podríem trobar a Grècia, a partir d’ara, la podríem denominar, Judith “la griega”, per mèrits propis.
Pròximament rebreu més informació, aprofundint l’anàlisi d’aquest mètode Alberich, perquè, malauradament, encara no hem resolt l’equació.
Fuente: Penedes21.cat (
http://www.penedes21.cat/index.php?command=show_news&news_id=3242)
Sabeu que deia la Sra. Alberich quan els proveïdors li deien que ja no podien mès? Tranquil, no et preocupis, cobraràs al
MAI. Amb respostes com aquestes es normal que n´hi hagin 63 causes judicials obertes.
