El que no deixa de sorprendre es que s'utilitzi l'excusa d'un mocador per tractar de rel.legar assumptes de primer odre.
"Els musulmans catalans reivindiquen la seva religió com a part de la identitat nacional de Catalunya
BARCELONA, 31 d’octubre (EUROPA PRESS)
El president de la Junta Islàmica Catalana (JIC), Abdennur Prado, ha reivindicat el paper de la religió musulmana com a “part” de la identitat nacional de Catalunya, en el marc de la inauguració de les jornades ‘L’islam i el fet nacional a Catalunya’, que van començar ahir a Barcelona i s’acabaran avui.
“Cada vegada hi ha més ciutadans musulmans a Catalunya” i “volem recuperar la memòria històrica de l’islam català”, però “no només per recuperar uns determinats moments històrics en termes acadèmics”, ha assenyalat Prado.
Alhora, ha defensat que “la identitat nacional catalana és fruit d’un procés, en què no hi ha espais ètnics i religiosos immutables” i ha lamentat que “gairebé no s’ha fet res per transmetre als nouvinguts de països musulmans aquest esperit”.
Abdennur ha explicat que les jornades, que tenen lloc al Museu d’Història de Catalunya, abordaran les relacions entre catalanisme i diversitat cultural religiosa, “davant d’aquells sectors que encara avui consideren Catalunya com a terra exclusivament cristiana i fins i tot mantenen una visió ètnica del fet nacional”.
Un altre dels objectius passa per debatre sobre la catalanitat dels musulmans immigrants, especialment de segones generacions, nascuts i criats a Catalunya, i, per tant, catalans de ple dret, ha assegurat.
Per la seva banda, la directora d’Afers Religiosos de la Generalitat, Montserrat Coll, ha destacat el “model de laïcitat” que s’està construint a Catalunya. “Els immigrants no han de deixar de sentir-se musulmans o sikhs”, ha exemplificat “per sentir-se catalans”.
Al seu torn, ha remarcat que “Catalunya és un producte nacional en construcció” i ha afegit: “Serà el que vulguem que sigui. És la terra dels fills i néts dels nouvinguts”.
Amb tot, ha assenyalat els “valors necessaris per compartir”: la llengua catalana, com una cosa “comuna i pròpia”; el respecte a la diversitat i a les lleis privades comunes; l’acollida dels immigrants, i l’esperit obert cap a allò que és relatiu i variable.
Islam i catalanisme.
L’augment de la població de religió musulmana a Catalunya ha generat un debat sobre els efectes d’aquesta nova realitat en relació a la construcció nacional de Catalunya. Des de sectors catalanistes, tant d’esquerres com de dretes, s’ha parlat de la immigració musulmana com un perill per a la nostra identitat com a poble. A les dificultats inherents a tota immigració, el fet religiós islàmic és presentat com un element que dificulta encara més la integració. Davant d’aquests plantejaments, des de la Junta Islàmica Catalana volem plantejar un debat entre els ciutadans musulmans i no musulmans, per tal de buscar vies per potenciar la catalanitat dels musulmans d’origen immigrat, especialment de cara a les segones generacions, nascudes i crescudes a Catalunya, i per tant catalans de ple dret.
L’islam a la Catalunya medieval.
A Catalunya, trobem centenars de pobles i ciutats fundats per musulmans en un procés de vuit segles. Dintre d’aquesta llarga història, destaca la memòria de les taifes de Lleida i de Tortosa, o la història de ciutats com Balaguer, la capital de la Noguera. Els musulmans van fundar la majoria dels pobles que avui dia podem trobar en les terres de l’’Ebre. En algunes comarques, el percentatge de topònims d’origen àrab o berber arriba al 80%. Tot un llegat que va deixar una forta empremta en l’administració, el comerç, l’agricultura i l’artesania, però també en la literatura, l’art i el pensament. No podríem entendre el pensament de Ramon Llull, patriarca de la filosofia catalana, sinó és com a resultat de la seva convivència amb l’islam, una relació sens dubte conflictiva, en la qual el seu pensament es va forjar. L’exemple de Llull és extensible a tota la cultura catalana des del segle VIII fins als albors de la modernitat.
Memòria de la destrucció del llegat històric de la Catalunya musulmana.
Si avui en dia no existeixen obres significatives que donin testimoni de la presència centenària de l’islam a Catalunya no és perquè aquestes obres no existissin, sinó pel fet de que van ser destruïdes. Com exemple, podem evocar la història de Medina Balaguî, la Balaguer musulmana. En el segle X, no únicament era una ciutat pròspera, sinó culturalment avançada. L’arabista Xavier Ballestín ha mostrat l’existència d’una important escola de teologia que es va desenvolupar durant la segona meitat del segle X, formada per un grup de nou savis, el prestigi dels quals va ser reconegut fora d’al-Andalus.
Memòria de l’expulsió i la clandestinitat.
A principis del segle XVI, la població musulmana es veu obligada a convertir-se al cristianisme. L’any 1610 la pràctica totalitat dels seus descendents són expulsats per ordre de Felip II (III de Castella). Aquests expulsats no eren àrabs ni sarraïns, com encara avui se’ls designa, i la seva majoria residia entre Aragó i València. Tal com han explicat diversos estudiosos (com Carmel Biarnés i Antoni Virgili en el seu llibre ‘Conquesta, colonització i feudalització de Tortosa - segle XII’), en el moment de l’expulsió dels moriscos, l’any 1609, la immensa majoria dels catalans expulsats ni tan sols entenien l’àrab: eren musulmans catalans i parlaven català. Molts d’ells van anar a parar al nord d’Àfrica, instal·lant-se en poblacions que després van esdevenir pròsperes, com per exemple a Tunísia. Avui dia podem trobar topònims d’origen català fins i tot a països de l’Àfrica subsahariana com Mali o Benín, com ha demostrat el filòleg valencià Robert Llorens Reig.
